EL CINEMA POLÍTIC I DE DENÚNCIA DELS ANYS 60-70

Curtmetratge

Aquí deixo el link del curtmetratge que vaig dirigir amb el títol "Prometo estimar-te en la salut i en la malaltia".

EL ACORAZADO POTEMKIN (Bronenosets Potyomkin)
Director: Sergei Mijalovich Einsestein. 1925. Unión Soviética. Silente. B/N
Argumento: Basada en los hechos reales -que acontecieron en el puerto de Odessa (Rusia) durante la semana de 26 de junio de 1905-, la película esta narrada con soberbia maestría por el padre del cine ruso y uno de los grandes maestros del cine mundial, Einsestein.

The matrix

THE MATRIX de Wachowski

Aquesta pel·lícula de ciència-ficció la van dirigir els germans Wachowski i es va estrenar l'any 1999.

Primer de tot apareix un primer pla d'un objecte. Després el d'un cotxe i seguidament una panoràmica vertical que enfoca l'edifici.
Es veu com el personatge entra a l'edifici i es filma amb un angle nadir i a dins de l'edifici igual.
S'utilitza un tràveling circular que ens dona una sensació de misteri.

Més tard a l'interior d'una cambra hi ha dues butaques i en una seu en Morfeu i a l'altre el personatge principal, en Neó. És en aquest moment quan s'intercalen plans des de darrere de les resectives butaques per grabar el personatge que està al lloc contrari.
Un moment clau d'aquest fragment és quan un tro ressona a l'habitació justament quan en Neó pren la pastilla. Té molt importància el pla de detall de les pastilles que té a la mà el Morfeo i el pla de les ulleres on es veu el protagonista reflexat.
Per últim, podem apreciar que hi ha absència de banda sonora però si que hi ha una conversació entre els personatges.

El nom de la rosa

EL NOM DE LA ROSA de Jean-Jaques Annaud

És una pel·lícula de Jean Jaques Annaud, estrenada al 1986, basada en una novel·la d'Umberto Eco.

Aquest fragment es divideix en dues seqüències diferents. La primera la protagonitzen dos homes a cavall, que està filmada amb un tràveling enrere i un pla general, ja que es pot veure els dos personatges i una part del paisatge de fons.
Un d'ells es para al veure a la noia al mig del camí (tràveling d'apropament), l'acaricia i marxa amb l'altre home.
Presenta una banda sonora que acompaña l'escena i en el moment que el noi marxa d'esprés d'haber-se aturat amb la noia, és un moment molt important perquè ens transmet juntament amb el primer pla de la noia una sensació de tristesa.
Hi ha un flaixforward perquè se sent una veu en off abans de què comenci la segona seqüència.
A la segona part, hi ha la veu que va explicant mentre que hi ha un seguit d'imatges que no concorden amb el que el protagonista ens està explicant.

Romeo y Julieta

ROMEO Y JULIETA

 

"Romeo y Julieta" és una pel·licula basada en la obra de William Shakespeare i va ser estrenada l'any 1996

Tracta sobre l'amor impossible de dos joves perquè les seves families els hi ho impedeixen.

Comença amb un primeríssim primer pla de la noia on veiem que està trista perquè el noi s'acaba de suïcidar.

D'aquest primeríssim primer pla passem a un pla general on es veu una mena d'església, on hi ha espelmes i un llit més alçat.

La protagonista agafa la pistola amb la que s'ha suïcidat el seu amant, ès dispara al cap i queden els dos estirats l'un al costat de l'altre. És aquï on es produeix un tràveling cap enrere i s'intercalen records dels dos (flashback).

Primer hi ha absència de banda sonora ja que només s'escolten els plors de la protagonista, però després, mentre van apareixent les imatges dels records, hi ha una música.

Ciudadano Kane

CIUDADANO KANE de Orson Welles

"Ciudadano Kane" és una pel·lícula americana que es va estrenar l'any 1941 i va ser Orson Welles qui la va dirigir, escriure, produïr i fins i tot la va rotagonitzar. Aquesta pel·lícula ha estat una de les més imortants en la història del cinema.

L'escena se situa a l'interior d'una casa, on el senyor Kane i la seva dona (que és cantant) discuteixen perquè ella ha rebut crítiques al diari del seu marit per l'espectacle que va fer.

Aquest tros de la pel·lícula "Ciudadano Kane" no té banda sonora però els personatges si que mantenen un diàleg entre ells. Destaca molt la veu de la dona que té un to molt elevat.

Gairebé tots els plans son plans americans i quan apareix el senyor Kane, la majoria són angles contraicats però quan apareix la cantant, són picats.

També trobem plans subjectius com quan l'home llegeix el diari, tràvelings de seguiment com per exemple l'últim troç del video quan l'home li diu a la seva dona que segueixi cantant.